diumenge, 1 d’agost del 2010

Ei, Pol petit

Dies fets d'angoixa 
Carrers plens de por 
Gent sense esperança 
Ciutats sense cor.  

Nens petits que creixen 
amb el cor glaçat: 
Són joguines 
que els grans hem trencat.  

Ei, Pol Petit! Agafa la guitarra cada nit, surt al carrer i canta una canço. 
Canta ben fort i digues la veritat sense cap por.  
Ei, Pol Petit També cantaré jo! 

Et diran que les guitarres, 
et diran que les cançons, 
són només per divertir-se 
i que no has de buscar raons.  

Però no deixis que t'enganyin, 
qui diu això no et vol bé 
Cal que sortim a cantar al carrer.  

Ei, Pol Petit...

1 comentari: