diumenge, 1 d’agost de 2010

Idil·li de l'astre rei

Idil·li de l'astre rei, no l'envegis a aquell vell
tan si creixes com si minves, tens donzelles; no pas ell.
Per castell tens l'Univers, amb parets de negre i blau
Les portes al matí es tanquen, neix el dia i la nit cau.  

Lluna amaga't que el Sol ja és aquí,
cuita que arriba el matí
Fes l'equipatge i reprèn el camí
has d'anar a un altre país.

Ets princesa de la nit, al regne de la foscor;
el sol et segueix de dia, cavaller de la claror.
Els bufons del teu regnat són tots els estels errants
que fan salts i tombarelles i piruetes elegants.

Els teus peus són els reflexos de la mar i els oceans,
i els núvols es converteixen en la capa i els guants.
Si els somnis pogués triar, cada nit et somniaria
per veure el món des de dalt, vora teu viatjaria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada